De bombers
n'hi ha de moltes menes. Uns més joves, altres amb un bon grapat d'anys
d'experiència, uns que atenen les trucades d'emergència, d'altres que actuen
des de la primera línia i els que fan d’intermediaris. Tots, però, apaguen focs i salven
vides. Però no només fan això.
La caserna
de Santa Coloma amb els vehicles aparcats a fora el dia de Sant Joan de Déu.
Avui en dia
s'han anat especialitzant, i dins el Cos de Bombers d'Andorra hi ha diferents
àrees. N'hi ha que estan especialitzats en rescats de muntanya, d’altres en
obrir cotxes accidentats com si fossin llaunes per treure’n les víctimes, també
hi ha aquells que són psicòlegs i fins hi tot n’hi ha d’especialistes en
fotografiar i enregistrar en vídeo les intervencions.
Les feines
dels bombers són diverses i imprevisibles. Tant pot ser que no se’ls requereixi
per res, com que hagin de sortir escopetejats a un foc, a un accident de
trànsit i a rescatar algú perdut a la muntanya a la vegada. Posarem un exemple.
El 8 de març se celebra Sant Joan de Déu, patró dels bombers. És una jornada
festiva en la què membres i exmembres del Cos comparteixen experiències. Sovint
la festa transcorre amb normalitat, però l’any 2012, els discursos
institucionals van ser callats per les sirenes d’emergència i tant els efectius
que estaven de servei com aquells que tenien festa però anaven vestits de
bomber van haver de sortir per dos incendis forestals que es van declarar a
Andorra i rodalies. Aquest és un dels exemples posats per més d’un dels bombers
entrevistats justament aquest passat 8 de març.
Un
moment de la celebració del dia del patró dels bombers d'aquest 2013. Crèdit:
SFG
Al llarg del
temps les coses al Cos han anat canviant. Abans
feien “de tot”. Així ho
recorden tant Bernat Carmona, que porta 31 anys de servei i està
a punt de jubilar-se, com Carles Sànchez, ja jubilat després de complir els
60 anys d’edat i 24 de servei. Des d’apagar focs, que és la feina més coneguda
dels bombers, fins intervencions en accidents de trànsit, a més del servei
d’ambulància tant dins Andorra com cap a hospitals estrangers. I fins i tot
feien de “xofer d’autoritats”. També ha canviat el material de què disposen.
Els jubilats, com Carles Sànchez, recorden que al principi no tenien ni
màscares i per evitar les intoxicacions per fum feien servir un mocador humit.
També expliquen que gairebé no tenien ni vehicles. Quan es va obrir la caserna
del Pas de la Casa, només hi havia destinat un bomber i tenien un Land Rover
amb remolc per a la bomba d’aigua. I quan a la caserna d’Andorra la Vella
–Sànchez es va jubilar abans que s’estrenés la de Santa Coloma- va arribar el
primer camió-escala, allò “era un circ” s’exclama. “Van ser anys molt durs”, recorda.
Ara
les feines continuen sent diverses, encara que ja no fan de xofers ni
traslladen els malalts fins a Barcelona, Tolosa o Perpinyà –tot i que en
accidents en els quals ells arribin primer encara poden portar els ferits a
l’hospital Nostra Senyora de Meritxell. “No
tot és apagar focs”, explica
Bernat Carmona, que ara s’encarrega més del manteniment dels vehicles. Abans
estava adscrit al Grup de Rescat de Muntanya, però vulguis o no, "encara
que estiguis bé, físicament ja no ets el mateix", reconeix, i per això els
bombers passen diferents etapes dins el Cos.
Les
diferents àrees en acció
Mentre no hi ha emergències, els bombers vetllen perquè tot estigui a punt per quan arribi el moment. Els vestits es renten, es revisen mànegues i camions, i es fan formacions, tant a nivell intern, comenta Jaume Sánchez, el cap d’àrea de formació dels Bombers, que porta 20 anys al Cos, i cal estar preparat i conèixer les noves tipologies d’emergències que hi pot haver- com a nivell extern. Els Bombers, doncs, formen també els bombers privats, com poden ser els de Pyrénées Andorra, i també ofereixen cursos de socorrisme, entre d’altres. Sánchez argumenta que aquestes formacions són "fonamentals per saber actuar. És tan important per nosaltres com per a la gent per fer una primera intervenció", i així evitar danys majors.
Els
vestits preparats per a ser usats.
I
també s'arreglen els aparells de comunicació. "Sempre hi ha una emissora o
carregador que s'espatlla", explica Jordi March,
que porta 23 anys de servei. Ell està a l’àrea de Control Central Operatiu, i
s’encarrega, més específicament de les transmissions. La seva principal missió
és vetllar perquè les comunicacions funcionin sempre en qualsevol
circumstància. “És fonamental que funcioni”, i és més, “la comunicació en un servei és la
base, és crucial”, doncs els bombers que estan actuant a primera línia han
de rebre les instruccions dels comandaments, i alhora són els ulls d’aquests
darrers. És també el Control Central qui rep les trucades d’emergències.
Els qui responen al telèfon també són considerats bombers, encara que en alguns
casos no puguin actuar més que responent al telèfon i coordinant des de la
distància. En aquesta àrea n’hi ha alguns de mobilitat reduïda, com pot ser l’Agustín
Saez,
que fa 15 anys que és membre del Cos de Bombers. A partir d’aquí s’engega tot
el dispositiu, ja sigui un rescat de muntanya, un incendi, un accident... Són
també els qui estan al Control Central els qui organitzen les sortides –segons
els protocols preestablerts, i fent "d’intermediaris amb d’altres cossos
com el Servei d’Urgències Mèdiques (SUM), la Policia, els serveis de
circulació, els banders, etcètera", segons es requereixi.
La
seva feina també és crucial. "Som el primer eslavó de la cadena",
explica Saez, els qui reben l’alerta. Però també són importants a l’hora de
tranquil·litzar la possible víctima i al donar-li consells.
Un
cop l’operatiu engegat, intervenen tot tipus de bombers. És igual l’àrea a la
que estiguin inscrits, tots fan de tot. Una de les àrees més vistoses –o
espectaculars- és el Grup de Rescat de Muntanya. Joan Turné fa 12 anys que és bomber i ara
està adscrit a aquest grup. Explica que quan hi ha una emergència "ens
activen i sortim gairebé sempre amb helicòpter". Són 20 els efectius que
tenen la formació necessària per estar en aquest grup, i sempre n’hi ha tres de
guàrdia. Aquests bombers han rebut formacions específiques per poder moure’s en
qualsevol superfície a la muntanya, tant a l’estiu com a l’hivern, que els
permeten des de buscar persones colgades per una allau com resseguir tarteres. El Grup de Rescat de Muntanya ha
detectat una "tendència a fer més sortides", assegura Turné,
doncs cada vegada sembla que hi ha més gent disposada a sortir a la muntanya, i
sovint no hi va prou preparada.
Malgrat
les àrees, tots els bombers estan preparats per afrontar qualsevol situació. De
totes maneres, hi ha coses que marquen, i en el que coincideixen tots a
assenyalar com el més dur de la seva feina és la mort. Pau Pasqual porta sis anys de servei i és el
responsable de la secció psicològica dels Bombers. Aquesta àrea és
"l’encarregada de donar suport psicològic al personal del Cos i a les
víctimes i propers a les víctimes". És a dir, realitza tasques "pròpies d’un
psicòleg d’emergències i catàstrofes, com ara comunicació de males notícies,
acompanyament a la identificació de difunts, assessorament a comandaments,
actuacions en temptatives de suïcidis, etcètera".
Un
grup de bombers abans de la celebració.
Pasqual
afirma que "en la nostra feina, tard o d’hora, tenim actuacions on ens
trobem davant de morts", i
afegeix que per les característiques del país "sovint
són persones que coneixem o hi tenim un parentiu". Això fa que hi hagi
actuacions que es facin "especialment dures", i des de l’àrea
psicològica es dóna suport als efectius afectats.
A
banda de les àrees que es podrien considerar més tradicionals, el Cos de
Bombers també té àrees més sorprenents. És el cas de la secció d’audiovisuals.
Aquí està adscrit David
Pasqual,
germà de l’anterior, i que porta 18 anys de servei. Ell s’encarrega de fer
fotografies i reportatges audiovisuals. Les gravacions de les intervencions
serveixen "per fer balanç i buscar punts a millorar". Tot ajuda en l’objectiu d’evitar
danys.
