Acompanyar un invident en la pràctica de l’esquí no és cosa fàcil, però és molt emocionant. Aquesta és la conclusió que s’extreu després de fer un curs de formació de guia d’esquí per invidents. La Federació Andorrana d’Esports Adaptats (Fadea) n’ha organitzat un aquest passat cap de setmana, que ha tingut una molt bona acollida. Les coses del destí han volgut que fos pocs dies abans del dia internacional de les persones amb discapacitat, el 3 de desembre, i del dia internacional del voluntariat, el 5 de desembre.
Un guia ajuda a calçar-se l'esquí a un invident.
La Fadea ja tenia alguns guies, però la majoria sense formació. S’havien llençat a acompanyar alguna persona cega a les pistes d’esquí només amb la bona voluntat. Aquests voluntaris eren els primers en demanar que s’organitzés un curset per guiar millor els seus amics invidents, segons ha explicat el coordinador de la Fadea, Carlos de Jesús. També des de fora d’aquesta federació s’havia demanat aquest recurs. Finalment s’ha celebrat aquest passat cap de setmana amb la participació de 18 voluntaris i persones interessades en guiar invidents sobre uns esquís.
El curs ha tingut una part teòrica, en la què les persones que han fet de guies han presentat la seva experiència i alguns invidents han revelat les seves sensacions i necessitats a les pistes, i dues de pràctiques: una per experimentar les sensacions dels invidents en practicar esports diversos i una altra de guiatge a la neu. En totes elles, els assistents al curs han pres nota de detalls gens evidents, encara que un intenti posar-se a la pell d'una persona que no s'hi veu.
Els assistents al curs tracten d'evitar que una pilota arribi al fons de la sala valent-se només de l'oïda.
Tant els voluntaris com els invidents han expressat la seva satisfacció per la realització d’aquest curs. Pel cantó dels voluntaris s’ha destacat el bonic que és acompanyar un invident, “te’n vas super content a casa”, explica De Jesús, que assegura que “no t’ho esperes”. Sobretot perquè els invidents són agraïts i per ells és molt important “viure l’ambient de les pistes i poder explicar batalletes, tenir alguna cosa en comú amb la resta”, justifica el coordinador de la Fadea. De Jesús apunta que el que compta de l’esquiada per un invident és un 50% l’acció social i l’altra meitat la pràctica esportiva. És a dir, que en gran mesura no deixa de ser una excusa perquè surtin de casa. Per alguns és més que això, doncs mentre esquien són capaços d’oblidar que han perdut la vista, un altre element emocionant que suma.
Després del curs, nombrosos assistents comentaven emocionats les bones sensacions que tenien i com de bé s’ho havien passat acompanyant per primera vegada un invident esquiant. “Se’ls veia eufòrics”, comenta De Jesús, alhora emocionat per la bona resposta obtinguda al curs, que ha servit també per “conèixer gent que té ganes d’implicar-se de veritat”.
Per la banda dels invidents, aquests s’han mostrat sorpresos per l’interès que ha despertat el curs i l’interès demostrat pels assistents per acompanyar-los en les seves esquiades. No era fàcil deixar-se guiar per un inexpert i desconegut, però alhora eren conscients que d’aquesta manera tindrien més possibilitats per anar a esquiar, i ara hi ha més gent que els pugui acompanyar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada